“CARTA ALS MEUS AMICS I AMIGUES DE LA CIUTAT DE TERRASSA"

Ja fa unes quantes setmanes, que un grup de persones d’una ciutat industrial del nostre segle XXI, van decidir de manera totalment anònima començar a teixir el carrer del coneixement. Sense saber-ho massa, i sense conèixer-se els impulsos que guiava a cada una d’elles, van anar a inscriure’s al campus tecnològic del nostre país per veure com i de quina manera podien participar en l’univers obert de la ciència, de la tecnologia i de la mateixa societat, per començar a construir, un model lliure i participatiu que dibuixes l’arquitectura més adient per aprendre i millorar els espais de d’informació i de la comunicació. D’aquesta manera totes les portes i finestres d’aquest carrer estarien obertes als aprenentatges multidimensionals que el segle actual demana per poder caminar pels carrers de la saviesa i de la cohesió social, amb la companyia de persones que se senten atretes pels inputs emocionals que transforma la quotidianitat en un projecte vital al llarg del temps.

En els primers dies de treball, tots estaven una mica desconcertats, doncs feia molts anys que havien deixat de practicar coses molt senzilles, ja que pujar una família i treballar durant llargues temporades per poder tenir, una mica més de temps per dedicar-lo a un mateix, havia estat un procés esgotador. Durant tot aquest llarg temps, el món havia canviat tan que tornar-lo a mirar des de una altra perspectiva, significava repensar sobre moltes de les coses que sempre s’havien fet igual que abans.

Però, vet aquí que per altra banda, la ciutat se’ls feia massa petita i els carrers continuaven sent massa estrets per trobar-hi els seus desitjos més esperats, i per això quan van trobar un carrer que s’havia de construir per arribar al coneixement, sense cap mica de por van anar a veure al cap de les obres, i van escriure-hi el seu nom per començar-lo, doncs ja havien complert la mitjana d’anys obligatoris que calien per ser acceptat en aquesta nova obra.

Al mateix temps, també en altres ciutat paral·leles hi havien “mestres” que també buscaven conèixer classes noves d’alumnes entusiasmats amb l’aprenentatge, i tot d’una uns i altres és van trobar en un dia qualsevol en una aula petita donada les dimensions del grup, però això, va convertir-se en un repte que tots plegats van decidir superar.

Ara, ja fa forces dies que sense descans tots treballen obrint les finestres que connecten amb els nostres avantpassats, doncs també, en altres llocs del planeta, persones semblants a elles buscaven el coneixement. Però, heu de saber que aquesta referència bàsica és només el punt de partida per entendre el món que tenim a davant dels nostres ulls. Una de les persones que més he admirat deia sempre que “abans d’ensenyar a llegir i a escriure, hem d’aprendre a entendre el món” (Paulo Freire). I justament això, es el que estem fent, llegir el món actual per estar-hi, entendre’l i aprendre tot un ventall nou i divers de tecnologies, de persones i de línies de pensament sobre com cal caminar per la societat de la informació i del coneixement.

Les finestres del carrer del coneixement estan sempre obertes a la curiositat, a la esperança, a la descoberta del diàleg científic, humanístic, sociològic, tecnològic i també a l’anàlisi de les incerteses actuals, per aprendre a escoltar, dialogar, construir, dissenyar, proposar etc., etc., tot rient-se d’un mateix davant les petites mancances que portem amagades a les carpetes invisibles que portem a les nostres mans.

Aquesta només és la primera part de l’obra del camí del coneixement, caldrà esperar encara unes quantes setmanes per donar a conèixer els passos necessaris que tot carrer nou necessita. Només ens prenem un petit descans per agafar l’aire nou que el 2009 ens ha de portar. Més endavant us acabarem d’explicar les pujades i baixades que estem fent tot caminant per descobrir cap on volem anar, no ha estat fàcil, s’han agut de superar certes “malalties” passatgeres per trobar-hi l’amistat, la complicitat i sobretot la sinceritat per posar-nos d’acord en el projecte i així millorar-lo. .......

Puc dir-vos de tot cor que mai pensava que podria trobar una aula tan plena d’humanitat com la vostra i en la que cada persona compta per portar les eines imprescindibles que fan falta per arribar i viure al carrer del coneixement .....

La vostra acompanyant !!!
M. Carme Carrió Salabarnada