Agraïments al equip rectoral i a l’ajuntament de la ciutat per desenvolupar aquest projecte universitari, que era molt esperat per la població de la ciutat a partir dels 55 anys.
LLENÇA’T
Fa pocs dies que els avis i les iaies del Casal Rock ens invitaven a totes les persones de Catalunya a llençar-nos a les noves experiències trencant estereotips convencionals sobre la vitalitat i la dignitat de les persones grans.
Molts de vosaltres que també sou avis i iaies com els del Casal Rock, però uns quants anys més joves que ells, ara fa 9 mesos que us vareu llençar a l’aventura de l’estudi i de l’aprenentatge, i heu de saber també, que durant aquest any 2009 s’ha celebrat a nivell mundial l’aniversari dels 25 anys de les universitats de la tercera edat (reportatge de la BBC).
Aquí, al nostre país, i a la ciutat de Terrassa hi hem trobat un col·lectiu de gent engrescadora i entusiasta que ens han deixat bocabadats a tot el professorat per la seva alta motivació per estudiar i aprendre des de una perspectiva oberta, dinàmica i acadèmica.
Recordo encara les cares de sorpresa de totes les persones d’aquest primer curs, quan alguns de nosaltres ens atrevíem a provocar de manera sana i saludable pel desenvolupament de les nostres neurones mirall a través del diàleg, la controvèrsia, el debat i la curiositat per entrar al camí del coneixement que poc a poc heu anat construint. És com si tot el modernisme de la vostra ciutat es posés en moviment per teixir noves estructures socials en la qual vosaltres en sou els protagonistes principals.
Vosaltres heu treballat amb molt de coratge i estima per resituar-vos en aquest món ple d’incerteses i d’oportunitats, en el qual la classe política del nostre país us ha de tenir en compte perquè esteu plens de saviesa i d’experiències carregades de continguts, emocions i sentiments. Una de les claus del nostre temps, entre moltes d’altres, és la variable cognitiva en la que la individualitat i la pertinença al grup incentiven la intel·ligència social per la millora de les nostres habilitats tan necessàries avui en dia. Sense aquesta base la informació només es queda en això i no pot formar part de la tant anomenada societat del coneixement i de la informació.
Ara permeteu-me que parli d’aquelles coses senzilles i petites que heu anat comunicant al llarg de tot el curs:
· En primer lloc la de la “por” i la “il·lusió” al mateix temps, por per veure si podíeu estar a l’alçada dels reptes a superar, i de les il·lusions per poder estudiar, quan molts de vosaltres no vareu tenir les oportunitats per fer-ho. Repassant els vostres escrits dels primers dies de coneixença, vaig observar que la majoria dels aquí presents estàveu força cansats de fer cursets de tota mena, i el que teniu ganes de fer eren cursos més sòlids organitzats sota el paraigües de la ciència, la tecnologia i el pensament universal.
· En segon lloc el de les “inseguretats personals”, es a dir, en el terreny de l’acceptació al formar part d’un grup heterogeni i divers en el qual les intel·ligències múltiples de cadascú son observades i valorades per la resta del grup classe. Podem dir, que en aquest aspecte l’empatia de tot el grup va ser clau per assumir les mancances dels primers dies i poder desenvolupar lideratges compartits de manera satisfactòria.
· En tercer lloc en el camp de la comunicació tant en el sentit de saber comunicar-se com en el de la comprensió dels coneixements, que un grapat de professors i professores anaven desgranant al llarg de totes les sessions d’estudi i treball. Sense haver-ho previst, tot l’equip del alumnat i del professorat, hem estat els iniciadors del nomenat “Pla de Bolonya a la UPC de Terrassa”.
· En quart i últim lloc, el de l’amistat, ja que aquest ha estat el factor més determinant i significatiu per implicar-vos de veritat amb tot el projecte de la vostra universitat sènior de Terrassa. La intel·ligència emocional de tot el grup us ha portat a millorar el projecte que des de la pròpia universitat havien pensat per vosaltres, les vostres propostes, no ho dubteu, sempre han estat escoltades i valorades. Sens dubte el vostre recorregut ha estat el de l’excel·lència, a través del esforç, la voluntat i la motivació.
Heu fet un primer curs magnífic, des del primer dia heu deixat la vostra petjada i heu obert un camí pel col·lectiu de les vostres generacions perquè siguin persones amb iniciativa, i deixin les solituds pròpies de l’edat. Aquest és el vostre missatge, per això, ara cal que juntament amb les autoritats acadèmiques de la universitat tirem endavant el projecte de la nostra trobada universitària amb la resta d’universitats de Catalunya liderant-ho perquè hem treballat molt fort.
Voldria acabar recordant-vos que la vostra “segona vida” (tal com diu el Sr. Valentí Fuster), només ha fet que començar independentment de l’edat biològica que tingueu, l’edat mental, com ja sabeu és la més important. I com no, us haig de felicitar per els reptes que heu assolit, les barreres que heu trencat i els espais que heu sabut creat
També, us hem de donar les gràcies per venir cada dia a les nostres classes, i per les moltes coses que ens heu ensenyat, la veritat “us heu fet estimar”.
Per tot això i molt més amb nom de tot el professorat:
Moltes felicitats i enhorabona per tot el que heu aconseguit !!!!
M. Carme Carrió Salabarnda
ZOMBIES
Fa 16 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada