La primera resposta que se m’acut és NO GENERANT-LA.
Segurament hi ha gent que està vivint la seva pròpia i particular crisi. Però també n’hi ha d’altres, com nosaltres, que afortunadament no estem en crisi. Ni, de moment, hi ha cap mena de perill que hi entrem.
No fa gaire, dèiem: “bé si, nosaltres cobrem el mateix però les coses s’han encarit molt. Hem perdut poder adquisitiu”.
Pel que es veu, això ha canviat favorablement per a nosaltres.
No tenim cap mena de problema per seguir fent el mateix tipus de vida que fèiem a finals del 2007 o principis del 2008.
Actuant diferent, pel fet que un col·lectiu tan nombrós com el nostre deixi de comprar això o allò, deixi d’anar aquí o allà, aconseguim involuntàriament que altres entrin en crisi.
No hi ha cap motiu perquè els que, per exemple, havíem pensat de canviar-nos el cotxe no ho fem. És més, hauríem d’aprofitar ara que han baixat de preu. No comprant som nosaltres els que ajudem que entri en crisi tota la cadena de persones que viuen de l’automòbil. I el mateix podem aplicar a qualsevol altre exemple real.
El proppassat mes de gener, nosaltres vam cobrar la nostra renda augmentada segons el càlcul de l’IPC i podrem seguir fent el mateix que hem fet abans que ens hagin posat la por al cos. La por ha ajudat a accelerar el procés de deteriorament de l’economia real.
Com diu el professor Luís de Sebastián “No hemos de tener miedo, no hemos de escuchar a los que nos quieren meter el miedo en el cuerpo, no...”. Doncs, no tinguem por!
Afortunadament no som els únics que no estem en crisi. Repeteixo: n’hi ha que sí, però n’hi ha molts, que no. Som molts els que estem igual que sempre, ni millor ni pitjor. Si voleu... tenim la mateixa crisi de sempre.
Diuen que les societats sempre surten de les crisis, i que quan ho fan en surten reforçades. Aquesta no té perquè ser diferent de les que ja hem viscut anteriorment.
Ajudem a no agreujar-la més del que realment és. Nosaltres podem. Nosaltres hem.
Extracte d’un dels treballs del grup a l’assignatura: Bases per entendre l’economia avui.Carrer del coneixement
Segurament hi ha gent que està vivint la seva pròpia i particular crisi. Però també n’hi ha d’altres, com nosaltres, que afortunadament no estem en crisi. Ni, de moment, hi ha cap mena de perill que hi entrem.
No fa gaire, dèiem: “bé si, nosaltres cobrem el mateix però les coses s’han encarit molt. Hem perdut poder adquisitiu”.
Pel que es veu, això ha canviat favorablement per a nosaltres.
No tenim cap mena de problema per seguir fent el mateix tipus de vida que fèiem a finals del 2007 o principis del 2008.
Actuant diferent, pel fet que un col·lectiu tan nombrós com el nostre deixi de comprar això o allò, deixi d’anar aquí o allà, aconseguim involuntàriament que altres entrin en crisi.
No hi ha cap motiu perquè els que, per exemple, havíem pensat de canviar-nos el cotxe no ho fem. És més, hauríem d’aprofitar ara que han baixat de preu. No comprant som nosaltres els que ajudem que entri en crisi tota la cadena de persones que viuen de l’automòbil. I el mateix podem aplicar a qualsevol altre exemple real.
El proppassat mes de gener, nosaltres vam cobrar la nostra renda augmentada segons el càlcul de l’IPC i podrem seguir fent el mateix que hem fet abans que ens hagin posat la por al cos. La por ha ajudat a accelerar el procés de deteriorament de l’economia real.
Com diu el professor Luís de Sebastián “No hemos de tener miedo, no hemos de escuchar a los que nos quieren meter el miedo en el cuerpo, no...”. Doncs, no tinguem por!
Afortunadament no som els únics que no estem en crisi. Repeteixo: n’hi ha que sí, però n’hi ha molts, que no. Som molts els que estem igual que sempre, ni millor ni pitjor. Si voleu... tenim la mateixa crisi de sempre.
Diuen que les societats sempre surten de les crisis, i que quan ho fan en surten reforçades. Aquesta no té perquè ser diferent de les que ja hem viscut anteriorment.
Ajudem a no agreujar-la més del que realment és. Nosaltres podem. Nosaltres hem.
Extracte d’un dels treballs del grup a l’assignatura: Bases per entendre l’economia avui.Carrer del coneixement
És el sistema econòmic amb el que estem tant contents el que porta, de manera innata i cíclica, la crisis. Consumir més o igual que abans per atenuar els efectes de la crisi no deixa de ser paradoxal. És una prova més de les contradiccions del sistema capitalista. El què hem de fer és canviar-lo. Per quin? Hi ha alternatives que funionarien i que implicarien un canvi radical en les relacions econòmiques i de treball. Els economistes les coneixen, però mai les explicaran, perquè són part integrant i activa de l'actual
ResponEliminaBenvolgut elpobrecitohabladordelsigloXXI,
ResponEliminaLa veritat és que nosaltres els pensionistes, i vosaltres els funcionaris, podem fer ben poca cosa. Però alguna cosa si podem fer. La primera i principal, és no agreujar-la.
Les mesures a que et refereixes en el teu comentari segurament són necessàries i imprescindibles. Son necessàries principalment les destinades a evitar que es tornin a produir forats com els que ara s’han produït, així com les destinades a castigar als defraudadors que les han generat. Però totes elles són accions que no ens correspon a nosaltres portar a terme. És als governs, i les entitats que tenen el deure de controlar als qui correspon fer allò que havien d’haver fet sempre.
Insisteixo en l’esperit del missatge: Tots els que estem avui en condicions iguals o similars a abans de la crisi, pel fet de deixar de fer el mateix que hem fet sempre, podem estar, involuntàriament, ajudant a enviar algú a l’atur.
Cal no participar en la creació de la bola de neu. O, si més no, participar-hi el mínim possible, dins les possibilitats personals de cadascú.
Els governs han de fer molt, però nosaltres també podem fer alguna cosa.
Els governs han de generar confiança i l’oposició ha de contribuir a generar aquesta confiança. Aquí, de moment, cap d’ambdues coses es dóna.
De tota manera, seria important conèixer aquestes mesures que dius els economistes coneixen i no explicaran mai. El seu coneixement podria també ajudar.
Segurament cal un sistema de control financer nou doncs l’actual no ha funcionat prou be. El neocapitalisme basat en el liberalisme econòmic de Hayek, no ha funcionat prou be o dit més clarament, ha funcionat malament. Amb tot cal no oblidar que el sistema comunista simplement no ha funcionat.
El sistema keynesià ha estat, fins ara, el que millor ha funcionat per sortir endavant en èpoques de crisi
Cal tenir confiança Hens en sortirem!
Desprès d'uns mesos que vaig escriure el comentari he tornat a donar una volta pel vostre carrer, a respirar aire fresc, i és ara que llegeixo la resposta. No és veritat que el comunisme no ha funcionat, senzillament perquè mai ha estat posat a la pràctica.
ResponEliminaEl comunisme es va convertir, nomes conquerir el poder, en tota una maquinària burocràtica dictatorial que no va donar les respostes adequades, sotmès, a més, a una economia de guerra total els primers 20 anys de vida i a una guerra freda amb la conseqüent carrera armamentista els següents 50. Amb aquestes condicions, i sense aplicar, ni de bon tros, el pensament comunista real, l'antiga URSS es va convertir en una superpotència i avantguarda de la ciència mundial.
Cuba és una altre exemple de país assetjat i sotmès a una economia de subsistència per impedir el seu desenvolupament normal, per evitar que es convertís en un referent social, cultural i econòmic per a tot llatinoamèrica.
Amb tot, el que està clar és que mil anys de capitalisme, sigui del signe que sigui, han generat i generen patiments, desigualtats, injustícia i han destrossat el planeta. Entre altres coses perquè el capitalisme està basat en l'explotació de l'home, de la manera que sigui, per poder desenvolupar-se com a sistema. Si volem un altre món ho hem d'imaginar sota altres paradigmes radicalment oposats als que ara tenim, per molt que posem Keyness pel mig.
L'altra dia em van passar aquest vídeo.
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=68474
Si us plau, mire-ho, és molt didàctic i ens fa reflexionar del mon on estem ficats i que estem construint entre tots
Una abraçada forta.