LA MATÈRIA.

Visiteu la web, http://video.google.com/videoplay?docid=2396751040248381428

A través dels sentits (vista, oïda, tacte, gust i olfacte) rebem i percebem informació sobretot el que ens envolta. Percebem objectes de diverses classes, formes, grandàries, gustos i olors. Tots aquests objectes que ens presenta la naturalesa estan formats per matèria, ocupant un lloc en l'espai
La matèria pot ser estudiada des del punt de vista macroscòpic i microscòpic
Macroscòpic. Estudi que comprenen, els astres i les estrelles.
Microscòpic. Estudi està constituït per les molècules, àtoms, i ions
Tant una com l'altra tenen la mateixa composició.
La matèria es pot presentar baix, els següents estats: Sòlid, líquid, gas i plasma. Té dimensions, és a dir ocupa un lloc en un espai- temps determinat.
Presenta inèrcia, és la resistència que oposen els cossos a modificar el seu estat de repòs o moviment. Causa de la gravetat o gravitació, que consisteix en l'atracció que actua sempre entre objectes materials encara que estiguin separats per grans distàncies.

ÀTOMS – PROTONS – NEUTRONS - ELECTRONS

A nivell microscòpic aquesta matèria es presenta en forma d'àtoms.
Aquests àtoms tenen en el seu nucli protons i neutrons, en el seu conjunt coneguts com nucli de càrrega positiva i al voltant es troba un núvol d'electrons de càrrega negativa. Els neutrons tenen càrrega neutra i els protons positiva. Aquests nuclis són aproximadament unes 1800 vegades més pesats que l'electró.
El nucli de l'àtom és 100.000 vegades menor que l'àtom no obstant això concentra el 100% de la seva massa. Per a efectes de comparança si un àtom tingués la grandària d'un camp de futbol, el nucli seriosa de la grandària d'una bola col·locada en el centre, els electrons serien pols agitada al voltant dels seients d'energia (una quantitat). Si passa d'una de major a una de menor, perd Nosaltres veurem el model de Bohr (1)
L'àtom és un petit sistema solar amb nucli en el centre i electrons movent-se al voltant en òrbites ben definides.
Cada òrbita té una energia associada, la més externa és la de major energia.
Els electrons no radien energia (llum) mentre romanguin en òrbites estables.
Els electrons poden saltar d'una òrbita a una altra. Si ho fa des d'una de menor energia a una de major energia absorbeix un quant energia en forma de radiació. ( llum ).
La matèria no es crea ni es destrueix només es transforma. El mateix que l'energia.
Nombre d’avogadro (2) 6.10 elevat a la 23 molècules per gram de matèria.
En cada àtom el nombre de protons és igual al d'electrons.

(3) SPIN-VELOCITAT-ANGLE-ROTACIÓ

Tots els electrons giren en una direcció definida i amb la mateixa velocitat angular. AL girar sobre si mateixos generen un camp magnètic.
Les partícules com els protons, els neutrons, o els nuclis atòmics, poden ser Bosons (4) o Fermions (5).
Tots els electrons giren en una direcció i amb una velocitat angular que la denominarem Spín.
Hi ha altres partícules com Quarks-Leptons (6) etc.
Fermions (Enrico Fermi ) obeeixen al principi de Pauli (7) no pot haver dos Fermions que tinguin el mateix estat quàntic, no poden estar uns damunt dels altres. La resta de partícules es diuen Bosons, del físic hindú. Nath Bose,(8) i no respecten el principi de Pauli.
El fotó, gluó (9), bosó de Higgs (10) són bosons.

EXEMPLE DEL TEATRE.

DESPLAÇAMENT DELS ELECTRONS
ONES - LONGITUDS
CAMP VISIBLE - LLINDAR DE PENOMBRA
COLOR - DIAGRAMA DE HARDY

LLEI D'INCERTESA

El negoci de les dades és molt més important i rendible del que l'usuari poc informat pugui pensar. Una dada aïllada no val gens; les dades que un usuari genera no tenen preu. El seu encreuament permet saber que busca, quan i des d'on es va connectar, amb qui parla i que parla, on passarà les vacances etc.
Quants més dades es creuen més precís és el nostre retrat digital. Per això la legislació espanyola i comunitària, que Google no aplica als usuaris espanyols, prohibeix la cessió de dades entre empreses del mateix grup sense consentiment. Obliga a les companyies dir que tipus d'informació té dels seus usuaris i per a què la usa, cancel·lant-la quan ja no és necessària. Tot això perquè l'amo d'aquest retrat hologràfic decideixi que permet que es faci amb les seves dades i que no permet.
Una xarxa a prova de “hackers”
El sistema és per definició, increbrantable. A l’anar la informació continguda en propietats quàntiques dels àtoms, com la polarització, qualsevol possible observador trencaria el seu estat i alteraria el seu contingut.

PRINCIPI D’INCERTESA O DE HEISENBERG (11)

Es va formular en 1927 , diu que no es pot determinar, simultàniament i amb precisió certs parells de variables físiques. Per exemple, la posició i l'estat d'una partícula subatòmica. D'aquesta manera si algú interacciona amb una emissió de bits quàntics per a saber-ne el seu estat l’alteraria.
La idea d'utilitzar aquesta propietat en els ordinadors fa més de 25 anys, que s’està estudiant, és una prioritat dels governs i grans corporacions. I no només per a garantir la seguretat de les transmissions, sinó la de les dades guardades en si mateixos, amb la idea de suplir els actuals xips de silici per uns altres a escala *subatòmica, amb molta més capacitat per mm2 i a més, inviolables.

NEURONES MIRALL.

Les cèl·lules cerebrals s'encenen quan hi ha un cert moviment, però també quan veiem a altres fer-ho.
Al principi es va pensar que es tractava d'una imitació, però les implicacions transcendeixen, el camp de la neurofisiología.
El sistema mirall permet fer pròpies les accions, sensacions dels altres. Altra qüestió molt important és la comprensió. No només s'entén a altra persona de forma superficial, sinó que es pot comprendre fins el que pensa. El sistema mirall et posa en lloc de l'altre.
El missatge de les neurones mirall és que demostrin que som éssers socials. La imitació està molt mal vista. Es diu: “has de ser original “, és un error. Primer has d'imitar i després pots ser original.
Les neurones s'activen fins i tot quan no veus l'acció, quan hi ha una representació mental. La seva engegada correspon amb les idees. És un sistema que ressona.
A l'úter de la mare s'aprèn el vocabulari motor bàsic. Més tard, al veure a altres persones, l'individu se situa en el seu propi interior i comprèn als altres. La visió és la qual proporciona el vincle. Els trastorns bàsics en autisme es donen en el sistema motor
Es capten les intencions dels altres.?
Són el centre de l'empatia.? (12)

(1) Model atòmic proposat per N.H.D.Bohr el 1913 per a descriure l'àtom d'hidrogen. Recolza sobre les hipòtesis següents: l'àtom només pot existir en uns certs estats estacionaris, caracteritzats pel fet que el seu electró només pot ocupar unes òrbites (o nivells energètics) ben definides, que, tot i ésser governades per la mecànica clàssica, són determinades per la condició que el moment angular orbital de l'electró sigui un múltiple enter de la constant de Planck reduïda: L = nh, essent h = h/2π; l'emissió i absorció d'energia per l'àtom no es realitza de forma contínua, com demanaria l'electrodinàmica clàssica en explicar el moviment circular (dissipatiu) d'un electró, sinó que es realitza de forma discreta: en passar l'electró d'un estat estacionari Ei a un altre Ej és emès (si Ej <> Ei) un fotó d'energia hν = Ei - Ej . El model permet d'obtenir les energies dels estats estacionaris dels àtoms hidrogenoides: essent μ la massa reduïda del sistema, Z el nombre atòmic, α = e2/hc la constant d'estructura fina, c la velocitat de la llum i n un enter. De l'expressió Em - En = hν, resulta que essent m > n. Aquesta freqüència s'adiu amb l'observada experimentalment, la qual cosa afavorí l'acceptació del model atòmic de Bohr. Les deficiències del model foren superades per la mecànica quàntica. El model atòmic de Bohr representa, de fet, el pont conceptual entre la mecànica clàssica i la mecànica quàntica.
(2) nombre d'avogadro. Nombre de molècules contingut en una molècula gram de qualsevol substància i, per tant, el nombre d'àtoms contingut en un àtom gram de qualsevol substància
(3) spin, Paràmetre que descriu el moment angular intrínsec de les partícules elementals o dels nuclis. És un dels nombres quàntics que caracteritzen l'estat d'una o de diverses partícules en un sistema atòmic. El moment angular intrínsec val , on s és el spin i h la constant de Planck dividida per 2π. La noció de spin nuclear fou enunciada per Pauli el 1924 per tal de donar una explicació a l'estructura hiperfina de les ratlles espectrals d'un núclid, és a dir, a la subdivisió de les diferents ratlles en ésser obtingudes mitjançant un espectrògraf de gran resolució. Goudsmit i Uhlenbeck, el 1925, ampliaren aquesta noció a l'electró, per explicar, també, l'estructura fina de les ratlles espectrals o desdoblament de determinats nivells d'energia, suposant que, a més del moment angular orbital, els electrons posseïen un moment angular degut a una hipotètica rotació sobre ells mateixos, que, en acoblar-se, segons que els vectors que els representen siguin paral·lels o antiparal·lels, dóna lloc a dos nivells energètics lleugerament diferents. Els mètodes de mesura del spin són la ressonància magnètica nuclear, la ressonància paramagnètica electrònica, els raigs atòmics i moleculars, l'espectroscòpia de microones, l'estructura hiperfina òptica i l'alineació nuclear a baixes temperatures.
(4) bosons vectorials, Bosons de spin unitat que, per tant, són descrits mitjançant una funció d'ona vectorial. Són el fotó, les partícules W+, W- i Z° i els gluons.
(5) fermió, Partícula que obeeix l'estadística de Fermi-Dirac. Són fermions les partícules elementals o compostes que tenen spin semisenar: ho són els leptons i els barions.
(6) quark, Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria. Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès: u (up: dalt), d (down: baix), c (charmed: encantat), s (strange: estrany), b (bottom: fons, o beauty: bellesa) i t (top: cim, o truth: veritat). Són caracteritzats per l'isospin, la tercera component d'isospin, la càrrega elèctrica (que és fraccionària) i pels sabors (o aromes), que són l'encant, l'estranyesa, la bellesa i la veritat. Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau. La càrrega de color té en els quarks un paper similar al de la càrrega elèctrica en les partícules que interaccionen per via electromagnètica; el color és la càrrega de la interacció forta (que és estudiada per la cromodinàmica quàntica) Per ordre de masses creixents hom pot situar l'up i el down, per als quals és aproximadament de 300 MeV; el strange, al voltant de 500 MeV; el charme, al voltant de 1 500 MeV; el bottom, al voltant de 5 000 MeV, i el top.Les combinacions de quarks formen els hadrons: d'una banda, formen els mesons (combinació d'un quark i un antiquark de colors complementaris), i, d'una altra, els barions (combinació "incolora" de tres quarks, un de cada color). Els quarks que formen aquests hadrons es mantenen units per efecte dels gluons, partícules mediadores de la interacció forta. El fet que els quarks no poden ésser detectats lliures és conseqüència del fenomen anomenat confinament dels quarks segons el qual només és possible de detectar quarks combinats per formar hadrons. L'antipartícula d'un quark és el corresponent antiquark.El descobriment del quark top al Fermilab el 1995 completà la llista dels quarks predits pel model estàndard. La investigació actual té com a repte l'anàlisi dels plasmes de quarks i gluons que hom suposa que existiren els primers moments de vida de l'Univers; aquest camp té una importància més gran des que el 2002 hom suggerí que l'etapa final de determinades estrelles de neutrons pot ser una estrella de quarks. Recentment s'ha proposat un nou model de descripció del nucli atòmic que involucra la interacció entre quarks de diferents nucleons. L'any 2003 s'anuncià el descobriment d'un nou tipus de partícula formada per cinc quarks, un pentaquark, amb una massa d'1,54 GeV. Aquesta troballa pot obrir el camí cap a una nova família de partícules desconegudes fins ara.
GeV, Símbol del gigaelectronvolt, unitat d'energia igual a 109eV
Bottom , Quark b, de massa 5 GeV i càrrega -1/3.
Charmed, Quark c, de massa 1,7 GeV i càrrega 2/3.
Electronvolt, Unitat d'energia que adquireix una càrrega elemental (electró) en traslladar-se entre dos punts amb diferència de potencial d'un volt. El seu símbol és eV. El seu valor és 1eV = 1,60219 × 10-19 J. És utilitzat normalment en física atòmica i nuclear, com també els seus múltiples, el megaelectronvolt (1MeV = 106eV) i el gigaelectronvolt (1GeV = 109eV).
(7) Wolfgang Pauli, Viena, 25 d'abril de 1900 - Zuric, 15 de desembre de 1958 : Físic austríac. Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen (1921) i Copenhaguen (1922), i professor de física teòrica a l'Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric (1928), després a Princeton (1940) i novament a Zuric (1946). S'especialitzà en física atòmica. Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps; amb Fermi, emeté la hipòtesi d'existència dels neutrins. És conegut sobretot pel seu famós principi d'
remet("","","","exclusió")
exclusió (1925). Publicà Theory of Relativity (1920) i Quantum Theory (1926), entre altres obres. El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física.
(8) Satyendranath Bose, Calcuta, 1 de gener de 1894 - Calcuta, 4 de febrer de 1974 : Físic i matemàtic indi. Acabà els seus estudis el 1915, i començà a treballar en el col·legi universitari de Calcuta, el primer de l'Índia que féu estudis científics superiors. El 1921 deixà Calcuta i s'establí a la universitat de Dacca i poc després (1924) envià un treball sobre la teoria quàntica a A.Einstein, el qual el féu traduir i publicar i n'assenyalà la importància. Mantingué contactes amb De Broglie a França i amb Einstein, Max Born i Heisenberg a Alemanya. L'aportació més notable de Bose és la seva estadística matemàtica (1925), derivada de les teories de Planck i aplicable a partícules elementals que no obeeixen al principi d'exclusió de Pauli (bosons). Aquesta estadística fou generalitzada després per Einstein i, coneguda com a estadística de Bose-Einstein, permet d'estudiar les radiacions electromagnètiques.
(9) Gluó, Bosó que transmet la interacció forta entre quarks.
(10) bosó de Higgs, Partícula amb spins zero i massa no nul·la predita pel model estàndard de les partícules elementals. El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa. Aquesta partícula encara no s'ha detectat experimentalment, tot i que a l'estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre Européen pour la Recherche Nucléaire (CERN). Un dels objectius del nou Large Hadron Collider (LHC) del CERN és la detecció del bosó de Higgs. La idea és fer col·lisionar feixos de partícules amb energies molt elevades. El resultat de la col·lisió seria l'aparició de diverses partícules, entre les quals el bosó de Higgs. Aquest es desintegraria gairebé de forma immediata, però deixaria un rastre de partícules que permetria identificar-lo.
(11) Werner Heisenberg, Würzburg, 5 de desembre de 1901 - Munic, 1 de febrer de 1976 : Físic alemany. Considerat com un dels fundadors de la mecànica quàntica, ha tingut una gran incidència en el desenvolupament de la física atòmica i nuclear. El 1927 formulà l'anomenat principi d' incertesa i el 1932 li fou concedit el premi Nobel de física. La seva obra bàsica, Die Physikalischen Prinzipien der Quantentheorie ('Els principis físics de la teoria quàntica', 1930), ha estat ampliada en successives edicions. Escriví també valuosos assaigs sobre filosofia de la ciència.
(12) empatia,Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb l'objecte, el grup o l'individu amb el qual hom es relaciona.